UNA MIRADA DE FE ANTE UNA TRAGEDIA Carta del Arzobispo de Valencia

UNA MIRADA DE FE ANTE UNA TRAGEDIA Carta del Arzobispo de Valencia

Hace unas semanas hemos vivido en la ciudad de Valencia un acontecimiento trágico que a todos nos ha afectado en lo más profundo de nuestro corazón: 10 personas perdieron la vida en el incendio que devastó en poco tiempo unas viviendas del barrio de Campanar, otras sufrieron heridas y muchos han perdido su hogar. La mayoría de las víctimas mortales habían sido bautizadas en la Iglesia Católica y sus familias han decidido despedirse de ellas celebrando sus funerales según los ritos de la liturgia de difuntos de la Iglesia. Por ello, el lunes 11 de marzo celebraremos en la catedral una eucaristía, para orar por los difuntos, pedir a Dios que conceda a sus familias la fortaleza necesaria para afrontar esta situación dramática y mostrar, de este modo, la cercanía y la solidaridad de todos los cristianos con ellos. Aunque no podamos evitar la cruz que están viviendo, les queremos ayudar a llevarla desde el consuelo de la fe y la esperanza cristiana.

En circunstancias como ésta, se manifiesta también lo mejor que hay en el corazón del ser humano: el testimonio de quienes han arriesgado su vida para salvar la de los demás; la solidaridad de asociaciones e instituciones presentes en nuestra ciudad que han abierto sus locales para acoger a los afectados y ofrecerles lo que necesitaban en los primeros momentos; la profesionalidad de los cuerpos de seguridad y de todos los servidores públicos que no se han limitado a realizar su trabajo, sino que lo han hecho con un auténtico espíritu de servicio y entrega; y la unidad que han mostrado las autoridades políticas de nuestra sociedad en esta situación. Por todo esto debemos dar gracias a Dios.

Los cristianos no podemos olvidarnos de estos acontecimientos sin hacer una reflexión sobre lo que hemos vivido. Nos deberíamos preguntar si los valores sobre los que construimos nuestra existencia son los verdaderamente importantes. Si fuéramos conscientes de lo que es esencial en la vida de las personas, seguramente muchas cosas a las que damos importancia, no nos parecerían tan imprescindibles y, por el contrario, valoraríamos más lo que de verdad importa; no actuaríamos tantas veces pensando en nuestro interés, perdonaríamos más, nos relacionaríamos como verdaderos hermanos, no habría divisiones por cosas secundarias, y nuestro mundo sería mejor. Que estos acontecimientos nos muevan a ser fermento de fraternidad en nuestro mundo.

En momentos como este, los creyentes no podemos dejar de mirar a Cristo, e invitar a todos a dirigirle una mirada de fe y amor. En el Crucificado descubrimos a un Dios que se ha hecho solidario con nosotros hasta el punto de hacer suyo el sufrimiento de toda la humanidad. La fe nos hace descubrir que nuestros hermanos que han sufrido y están sufriendo por este acontecimiento están unidos a Cristo: del mismo modo que en la cruz Cristo ha hecho suyas las cruces de la humanidad, ellos han hecho suya la cruz del Señor. Por ello, esperamos que los que han perdido la vida ahora estarán unidos a Cristo participando del gozo de su resurrección.

Con mi bendición y afecto

† Enrique Benavent Vidal, Arzobispo de Valencia

 

UNA MIRADA DE FE DAVANT UNA TRAGÈDIA

Fa unes setmanes hem viscut a la ciutat de València un esdeveniment tràgic que a tots ens ha afectat en el més profund del nostre cor: 10 persones van perdre la vida en l’incendi que va devastar en poc temps uns habitatges del barri de Campanar; unes altres van patir ferides i molts han perdut la seua llar. La majoria de les víctimes mortals havien sigut batejades a l’Església Catòlica i les seues famílies han decidit despedir-se d’elles celebrant els seus funerals segons els ritus de la litúrgia de difunts de l’Església. Per això, el dilluns 11 de març celebrarem en la catedral una eucaristia, per a orar pels difunts, demanar a Déu que concedisca a les seues famílies la fortalesa necessària per a afrontar esta situació dramàtica i mostrar, d’esta manera, la proximitat i la solidaritat de tots els cristians amb ells. Encara que no puguem evitar la creu que estan vivint, els volem ajudar a portar-la des del consol de la fe i l’esperança cristiana.

En circumstàncies com esta, es manifesta també el millor que hi ha en el cor de l’ésser humà: el testimoniatge dels qui han arriscat la seua vida per a salvar la dels altres; la solidaritat d’associacions i institucions presents a la nostra ciutat que han obert els seus locals per a acollir als afectats i oferir-los el que necessitaven en els primers moments; la professionalitat dels cossos de seguretat i de tots els servidors públics que no s’han limitat a fer el seu treball, sinó que ho han fet amb un autèntic esperit de servici i lliurament; i la unitat que han mostrat les autoritats polítiques de la nostra societat en esta situació. Per tot això hem de donar gràcies a Déu.

Els cristians no podem oblidar-nos d’estos esdeveniments sense fer una reflexió sobre el que hem viscut. Ens hauríem de preguntar si els valors sobre els quals construïm la nostra existència són els verdaderament importants. Si fórem conscients del que és essencial en la vida de les persones, segurament moltes coses a les quals donem importància, no ens semblarien tan imprescindibles i, per contra, valoraríem més el que de veritat importa; no actuaríem tantes vegades pensant en el nostre interés, perdonaríem més, ens relacionaríem com a verdaders germans, no hi hauria divisions per coses secundàries, i el nostre món seria millor. Que estos esdeveniments ens moguen a ser ferment de fraternitat en el nostre món.

En moments com este, els creients no podem deixar de mirar a Crist, i convidar a tots a dirigir-li una mirada de fe i amor. En el Crucificat descobrim a un Déu que s’ha fet solidari amb nosaltres fins al punt de fer seu el sofriment de tota la humanitat. La fe ens fa descobrir que els nostres germans que han patit i estan patint per este esdeveniment estan units a Crist: de la mateixa manera que en la creu Crist ha fet seues les creus de la humanitat, ells han fet seua la creu del Senyor. Per això, esperem que els que han perdut la vida ara estaran units a Crist participant del goig de la seua resurrecció. 

Amb la meua benedicció i afecte 

† Enrique Benavent Vidal, Arquebisbe de València