LA CUARESMA, CAMINO HACIA LA LIBERTAD Carta semanal del Arzobispo de Valencia

LA CUARESMA, CAMINO HACIA LA LIBERTAD Carta semanal del Arzobispo de Valencia

El próximo miércoles, con el rito tan sobrio y, al mismo tiempo, tan expresivo de la imposición de la ceniza, iniciaremos el tiempo de cuaresma, un tiempo de conversión que nos debe llevar a eliminar la “levadura de malicia y de maldad” que pueda haber en nuestros corazones, celebrar la Pascua con “los panes ázimos de la sinceridad y de la verdad” (Cf 1 Co 5, 8) y, de este modo, llegar a vivir en la libertad y el gozo de los hijos de Dios. No estamos ante un tiempo litúrgico en el que simplemente intensificamos nuestras prácticas religiosas externas, sino ante una oportunidad que se nos ofrece para que nos abramos a la gracia de Dios y nos convirtamos a Él. Para ello, lo primero que se nos pide es que abandonemos un estilo de vida caracterizado por la superficialidad y que entremos en nuestro interior. La cuaresma es el tiempo de la verdad de nuestra vida. Por ello, nos recuerda el papa Francisco, en su mensaje de este año, “el primer paso es querer ver la realidad”: la realidad personal de cada uno de nosotros y la de nuestro mundo, porque todos estamos llamados a vivir en el gozo de la salvación.

Cualquier mirada al mundo que nos rodea está siempre orientada por algunas inquietudes. El Papa, en su mensaje de este año, nos invita a mirar la realidad preguntándonos dónde está nuestro hermano. Detrás de esta pregunta se esconde el deseo de un mundo nuevo, de no dejarse vencer por la desesperanza de quienes piensan que no puede cambiar nada, ni por el conformismo de aquellos que, desde su comodidad no sienten la necesidad de avanzar por el camino de la verdad y de la justicia. La cuaresma nos debe liberar de nuestras desesperanzas y comodidades.
La Palabra de Dios que escucharemos durante este tiempo nos ayudará también a descubrir nuestros propios ídolos: “el sentirse omnipotentes, reconocidos por todos”; ceder a “la deducción de la mentira”; apegarnos “al dinero, a ciertos proyectos, ideas, objetivos, a nuestra posición…”. Si todo esto nos esclaviza, nuestra vida cristiana se paraliza y los seres humanos dejamos de ser hermanos. El camino de conversión consiste en liberarse de estos ídolos que “vuelven mudos, ciegos, sordos, inmóviles a quienes les sirven” y entrar por la senda de la pobreza de espíritu para no sucumbir al encanto de la mentira. Los pobres de espíritu, afirma el Papa en su mensaje, “son una fuerza silenciosa del bien que sana y sostiene el mundo”.

La cuaresma es un tiempo de detenerse en oración para acoger la Palabra de Dios y también, de detenerse ante el hermano herido, porque el amor a Dios y al prójimo es un único amor. La oración nos llevará ante la presencia de Dios; el ayuno nos ayudará en nuestra lucha para liberarnos de los ídolos; la limosna nos acercará al hermano que sufre. No estamos ante tres ejercicios independientes, sino ante un único movimiento de apertura a Dios y a los hermanos, y de vaciamiento de todo lo que nos aprisiona.

Con el deseo de que este camino espiritual nos lleve a la valentía de la conversión y al gozo de la esperanza que nos dan la fe y la caridad, recibid mi bendición.

† Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.

 

LA QUARESMA, CAMÍ CAP A LA LLIBERTAT

Dimecres que ve, amb el ritu tan sobri i, al mateix temps, tan expressiu de la imposició de la cendra, iniciarem el temps de quaresma, un temps de conversió que ens ha de portar a eliminar el “rent de malícia i de maldat” que puga haver-hi en els nostres cors, celebrar la Pasqua amb “els pans àzims de la sinceritat i de la veritat” (Cf 1 Co 5, 8) i, d’esta manera, arribar a viure en la llibertat i el goig dels fills de Déu. No estem davant un temps litúrgic en el qual simplement intensifiquem les nostres pràctiques religioses externes, sinó davant una oportunitat que se’ns oferix perquè ens obrim a la gràcia de Déu i ens convertim a Ell. Per a això, el primer que se’ns demana és que abandonem un estil de vida caracteritzat per la superficialitat i que entrem en el nostre interior. La quaresma és el temps de la veritat de la nostra vida. Per això, ens recorda el papa Francesc, en el seu missatge d’enguany, “el primer pas és voler veure la realitat”: la realitat personal de cadascun de nosaltres i la del nostre món, perquè tots estem cridats a viure en el goig de la salvació.

Qualsevol mirada al món que ens envolta està sempre orientada per algunes inquietuds. El Papa, en el seu missatge d’enguany, ens convida a mirar la realitat preguntant-nos on està el nostre germà. Darrere d’esta pregunta s’amaga el desig d’un món nou, de no deixar-se véncer per la desesperança dels qui pensen que no pot canviar res, ni pel conformisme d’aquells que, des de la seua comoditat no senten la necessitat d’avançar pel camí de la veritat i de la justícia. La quaresma ens ha d’alliberar de les nostres desesperances i comoditats.

La Paraula de Déu que escoltarem durant este temps ens ajudarà també a descobrir els nostres propis ídols: “el sentir-se omnipotents, reconeguts per tots”; cedir a “la deducció de la mentira”; apegar-nos “als diners, a uns certs projectes, idees, objectius, a la nostra posició…”. Si tot açò ens esclavitza, la nostra vida cristiana es paralitza i els éssers humans deixem de ser germans. El camí de conversió consistix a alliberar-se d’estos ídols que “tornen muts, cecs, sords, immòbils als qui els servixen” i entrar per la senda de la pobresa d’esperit per a no sucumbir a l’encant de la mentira. Els pobres d’esperit, afirma el Papa en el seu missatge, “són una força silenciosa del bé que sana i sosté el món”.

La quaresma és un temps de detindre’s en oració per a acollir la Paraula de Déu i també, de detindre’s davant el germà ferit, perquè l’amor a Déu i al proïsme és un únic amor. L’oració ens portarà davant la presència de Déu; el dejuni ens ajudarà en la nostra lluita per a alliberar-nos dels ídols; l’almoina ens acostarà al germà que patix. No estem davant tres exercicis independents, sinó davant un únic moviment d’obertura a Déu i als germans i de buidar-se de tot el que ens empresona.

Amb el desig que este camí espiritual ens porte a la valentia de la conversió i al goig de l’esperança que ens donen la fe i la caritat, rebeu la meua benedicció.

† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.