JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA Carta del Arzobispo de Valencia

JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA Carta del Arzobispo de Valencia

El dos de febrero, fiesta de la presentación del Señor, se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Este día es una buena ocasión para que, en la Iglesia, cobremos conciencia de la importancia que este estado de vida, con sus diversas variantes y modos de realizarse (monjas y monjes contemplativos, eremitas, congregaciones que socorren a personas necesitadas, órdenes religiosas con diversidad de carismas, institutos seculares, sociedades de vida apostólica, vírgenes consagradas, etc…) tiene para la Iglesia. Todas estas formas distintas de vivir la entrega consciente, pública y de por vida al Señor Jesús, manifiestan la riqueza de la vida consagrada, las múltiples virtualidades del Evangelio y las muchas urgencias que implica la construcción del Reino de Dios. Y también manifiesta que ha habido, hay y habrá mujeres y varones que se dejan seducir por Dios hasta el punto de querer dedicar su vida entera al servicio del Evangelio.

El lema de la jornada de este año es: “Aquí estoy, Señor, hágase tu voluntad”. Estas palabras nos remiten directamente a Cristo, cuyo alimento era hacer la voluntad del Padre. El voto de obediencia de las personas consagradas, en el seguimiento de Cristo, es un modo de expresar públicamente el deseo de hacer siempre la voluntad del Padre, convencidas como están de que la voluntad de Dios es lo mejor que le puede ocurrir a nuestra vida, ya que Dios siempre quiere nuestro bien. La voluntad de Dios es siempre el horizonte del querer y ser de las personas y comunidades consagradas.

En la Vida consagrada, el “Aquí estoy”, debe convertirse en un: “Aquí estamos”. Un himno de la liturgia de la Iglesia nos recuerda que un cristiano dice siempre ‘nosotros’, incluso si dice ‘yo’. La vida consagrada debe realizar la voluntad divina como comunidad, dentro del pueblo de Dios en camino. Esta dimensión comunitaria une fraternalmente a los consagrados en el ser y en la misión. Todo ello bajo el prisma de cada carisma particular al servicio de la Iglesia y del mundo.

La escena evangélica narrada en el texto evangélico que se proclama en la Eucaristía del dos de febrero nos invita a ver la vida consagrada como un encuentro con Cristo: Él es quien viene a nosotros, traído por María y José; y nosotros vamos hacia Él, conducidos por el Espíritu Santo. Él nos atrae al Templo, a la Iglesia, donde podemos encontrarle, reconocerle, acogerle y abrazarle. Jesús viene al encuentro de las personas consagradas en la Iglesia a través del carisma fundacional de un Instituto. Su encuentro con Cristo tomó forma en la Iglesia mediante el carisma de un testigo suyo, de una testigo suya.

Demos gracias a Dios, que sigue llamando al seguimiento de Cristo a través de tantos carismas enriquecedores. Y demos también gracias a la Iglesia que acoge y promueve estas formas de vida en su seno.

† Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia

 

JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA

El dos de febrer, festa de la presentació del Senyor, se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. Este dia és una bona ocasió perquè, a l’Església, cobrem consciència de la importància que este estat de vida, amb les seues diverses variants i modes de realitzar-se (monges i monjos contemplatius, eremites, congregacions que socorren a persones necessitades, Ordes religiosos amb diversitat de carismes, instituts seculars, societats de vida apostòlica, verges consagrades, etc…) té per a l’Església. Totes estes formes diferents de viure la donació conscient, pública i per a tota la vida al Senyor Jesús, manifesten la riquesa de la vida consagrada, les múltiples virtualitats de l’Evangeli i les moltes urgències que implica la construcció del Regne de Déu. I també manifesta que hi ha hagut, hi ha i hi haurà dones i homes que es deixen seduir per Déu fins al punt de voler dedicar la seua vida sencera al servici de l’Evangeli.

El lema de la jornada d’enguany és: “Ací estic, Senyor, faça’s la teua voluntat”. Estes paraules ens remeten directament a Crist, l’aliment del qual era fer la voluntat del Pare. El vot d’obediència de les persones consagrades, en el seguiment de Crist, és un mode d’expressar públicament el desig de fer sempre la voluntat del Pare, convençudes com estan que la voluntat de Déu és el millor que li pot ocórrer a la nostra vida, ja que Déu sempre vol el nostre bé. La voluntat de Déu és sempre l’horitzó del voler i del ser de les persones i comunitats consagrades.

En la Vida consagrada, el “Ací estic”, ha de convertir-se en un: “Ací estem”. Un himne de la litúrgia de l’Església ens recorda que un cristià diu sempre ‘nosaltres’, fins i tot si diu ‘jo’. La vida consagrada ha de realitzar la voluntat divina com a comunitat, dins del poble de Déu en camí. Esta dimensió comunitària unix fraternalment als consagrats en el ser i en la missió. Tot això sota el prisma de cada carisma particular al servici de l’Església i del món.

L’escena evangèlica narrada en el text evangèlic que es proclama en l’Eucaristia del dos de febrer ens convida a veure la vida consagrada com una trobada amb Crist: Ell és qui ve a nosaltres, portat per Maria i Josep; i nosaltres anem cap a Ell, conduïts per l’Esperit Sant. Ell ens atrau al Temple, a l’Església, on podem trobar-lo, reconéixer-lo, acollir-lo i abraçar-lo. Jesús ve a l’encontre de les persones consagrades a l’Església a través del carisma fundacional d’un Institut. La seua trobada amb Crist va prendre forma a l’Església mitjançant el carisma d’un testimoni seu, d’una testimoni seua.

Donem, gràcies a Déu, que continua cridant al seguiment de Crist a través de tants carismes enriquidors. I donem també gràcies a l’Església que acull i promou estes formes de vida en el seu si.

† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València