“CUIDA DE ÉL”. JORNADA MUNDIAL DEL ENFERMO Carta semanal del Sr. Arzobispo

“CUIDA DE ÉL”. JORNADA MUNDIAL DEL ENFERMO Carta semanal del Sr. Arzobispo

El santuario de la Virgen de Lourdes es un lugar en el que se percibe que los enfermos están en el corazón de la Iglesia. Cada año acuden peregrinos y enfermos que nos dan un testimonio de fe y de confianza en Dios vividas en la enfermedad. Este es el motivo que llevó al papa san Juan Pablo II a instituir la celebración de la Jornada mundial del enfermo y a determinar que cada año se celebre el día 11 de febrero. Desearía que esta jornada fuera para nuestra archidiócesis una ocasión para que todos los que tenemos una misión pastoral revisemos cómo vivimos la atención pastoral a los enfermos. No podemos olvidar que uno de los rasgos más relevantes de la actuación de Jesús fue su cercanía a ellos, hasta el punto de hacer de la enfermedad un lugar privilegiado para revelarse como el portador de la salvación. Esta dimensión de la pastoral no puede, por ello, convertirse en algo secundario.

La enfermedad forma parte de la vida, pero las personas nunca estamos preparadas para afrontarla cuando se hace presente y nos toca de cerca, bien personalmente o en las personas de los seres más queridos. También nos cuesta admitir el avance de la edad y la fragilidad que conlleva. Si además estas situaciones se viven en soledad, pueden llegar a ser inhumanas. En muchos casos, el sufrimiento físico no es el más grande que experimentan los enfermos, sino que lo más doloroso es el sufrimiento espiritual cuando se sienten solos. Sentirse abandonado en el momento del dolor puede llevar al enfermo a pensar que también Dios le ha abandonado. Y ese es el sufrimiento espiritual más grande que puede experimentar cualquier ser humano, porque entonces ya no hay motivos para la esperanza. En cambio, cuando un enfermo siente la cercanía amorosa de los hermanos, esto le lleva a sentirse más cerca de Dios.

La manera de tratar a los enfermos nos ayuda a descubrir si vivimos las actitudes cristianas más fundamentales. Quien se muestra indiferente ante el que sufre es porque, en el fondo, no se siente hermano de todos los hombres; quien es incapaz de sentir compasión ante el dolor de los demás es porque únicamente piensa en sí mismo y prefiere vivir en un aislamiento egoísta a caminar solidariamente con el resto de la familia humana. En su mensaje para esta jornada, el papa Francisco nos pone como modelo para acercarnos a los enfermos al Buen Samaritano. Frente a la indiferencia del sacerdote y del levita, que se encontraron con el herido y pasaron de largo, aquel samaritano se compadeció de él, lo llevó a la posada y le dijo al dueño: “cuida de él”. Esta exhortación va dirigida también a cada uno de nosotros: Jesús nos invitó a comportarnos con el hermano del mismo modo que lo hizo aquel samaritano: “anda y haz tú lo mismo”.

Agradezcamos en esta jornada el testimonio que nos dan todos los que se ocupan de los enfermos y pidamos que estos sean un objeto prioritario de la atención pastoral de la Iglesia y de las autoridades políticas.

† Enrique Benavent Vidal, arzobispo de València.

 

«CUIDA D’ELL”. JORNADA MUNDIAL DEL MALALT

El santuari de la Mare de Déu de Lourdes és un lloc en el qual es veu que els malalts estan en el cor de l’Església. Cada any acudixen pelegrins i malalts que ens donen un testimoni de fe i confiança en Déu viscudes en la malaltia. Este és el motiu que va portar al papa sant Joan Pau II a instituir la celebració de la Jornada mundial del malalt i a determinar que cada any se celebre el dia 11 de febrer. Desitjaria que esta jornada fora per a la nostra arxidiòcesi una ocasió perquè tots els que tenim una missió pastoral revisem com vivim l’atenció als malalts. No podem oblidar que un dels trets més rellevants de l’actuació de Jesús va ser la seua proximitat a ells, fins al punt de fer de la malaltia un lloc privilegiat per a revelar-se com el portador de la salvació. Esta dimensió de la pastoral no pot, per això, convertir-se en una cosa secundària.

La malaltia forma part de la vida, però les persones mai estem preparades per a afrontar-la quan es fa present i ens toca de prop, bé personalment o en les persones dels éssers més estimats. També ens costa admetre l’avanç de l’edat i la fragilitat que comporta. Si a més, estes situacions es viuen en soledat, poden arribar a ser inhumanes. En molts casos, el sofriment físic no és el més gran que experimenten els malalts, sinó que el més dolorós és el sofriment espiritual quan se senten sols. Sentir-se abandonat en el moment del dolor pot portar al malalt a pensar que també Déu l’ha abandonat. I eixe és el sofriment espiritual més gran que pot experimentar qualsevol ésser humà, perquè llavors ja no hi ha motius per a l’esperança. En canvi, quan un malalt sent la proximitat amorosa dels germans, això el porta a sentir-se més prop de Déu.

La manera de tractar als malalts ens ajuda a descobrir si vivim les actituds cristianes més fonamentals. Qui es mostra indiferent davant qui patix és perquè, en el fons, no se sent germà de tots els homes; qui és incapaç de sentir compassió davant el dolor dels altres, és perquè únicament pensa en ell mateix i preferix viure en un aïllament egoista a caminar solidàriament amb la resta de la família humana. En el seu missatge per a esta jornada, el papa Francesc ens posa com a model per a acostar-nos als malalts al Bon samarità. Enfront de la indiferència del sacerdot i del levita, que es van trobar amb el ferit i van passar de llarg, aquell samarità es va compadir d’ell, el va portar a la posada i li va dir a l’amo: “cuida d’ell”. Esta exhortació va dirigida també a cadascun de nosaltres: Jesús ens va convidar a comportar-nos amb el germà de la mateixa manera que ho va fer aquell samarità: “ves i fes tu el mateix”.

Agraïm en esta jornada el testimoni que ens donen tots els qui s’ocupen dels malalts i demanem que estos siguen un objecte prioritari de l’atenció pastoral de l’Església i de les autoritats polítiques.

† Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.