SAN BENITO ABAD, PATRONO DE EUROPA Carta del Arzobispo de Valencia

SAN BENITO ABAD, PATRONO DE EUROPA Carta del Arzobispo de Valencia

A lo largo del verano celebramos algunos santos que son importantes en el calendario litúrgico, porque han iniciado caminos de espiritualidad y de vida cristiana que han sido seguidos después muchos cristianos (San Benito, San Ignacio de Loyola o Santo Domingo de Guzmán), o porque han dado un testimonio de la fe en momentos dramáticos de la historia de Europa (Santa Teresa Benedicta de la Cruz o San Maximiliano María Kolbe). Todos ellos nos ayudan a descubrir lo que es el alma cristiana de la cultura europea.

El día 11 de julio celebramos la fiesta de San Benito, patrono de Europa. Vivió entre los siglos V y VI. La meta que orientó totalmente su vida está reflejada en el prólogo de la regla que escribió para los monasterios fundados por él: «¿Quién es el hombre que quiere la vida y desea ver días felices?». Él en todo momento vivió con desea alcanzar la auténtica vida, «la vida verdadera y perpetua», la que únicamente se puede alcanzar en el tabernáculo de Dios, en su monte santo. Toda su mirada está puesta en esta meta. Él vive y enseña a los monjes a vivir esta vida con la mirada puesta en la vida verdadera, en Dios.

En esa Regla, aunque originariamente está escrita para servir de camino espiritual para los monjes y para organizar la vida de los monasterios, encontramos intuiciones que son útiles para todos los cristianos. Voy a comentarles brevemente tres:

– «No anteponer nada al amor de Cristo» (Regla, c. IV). El seguimiento de Cristo, al que todos los cristianos estamos llamados, implica que el Señor es, para el creyente, lo más decisivo de su vida. Nada se debe interponer entre el Señor y el discípulo. El cristiano auténtico es aquel que en la vida de cada día valora, por encima de todo, la amistad con el Señor y vive todas las dimensiones de su vida (trabajo, bienes, vida familiar) de tal modo que nada ni nadie le lleve a perder esa amistad con Él.

– «(Descansarán en tu monte santo) los que, temiendo al Señor, no se envanecen por la rectitud de su comportamiento» (Regla, prólogo). En este consejo, San Benito entra en lo profundo del corazón y nos previene frente a una tentación que es muy frecuente en aquellos que se consideran a sí mismos «buenos»: quien se esfuerza por vivir santamente fácilmente llega a atribuir a sus propias fuerzas las buenas obras y a alabarse a sí mismo, olvidando que «por gracia de Dios soy lo que soy» (1Cor 15, 10) y que «El que se gloría, que se gloríe en el Señor» (2Cor, 10, 17).

– «No desear que le llamen a uno santo antes de serlo, sino primero serlo» (Regla, c. IV). Una advertencia contra aquellos que viven pensando más en la apariencia que en la verdad de la vida. Quien vive en la apariencia se preocupa más de lo que los demás puedan pensar o decir de él, que de la auténtica realidad de su vida. El cristiano busca ante todo vivir en la verdad.

Como vemos, estos consejos no son únicamente para aquellos que han abrazado la vida monástica, sino que son unos criterios que, si los convertimos en norma de vida, orientan rectamente la vida espiritual de todo cristiano. Una buena lectura para la meditación durante el verano podría ser esta Regla que san Benito escribió para sus monjes.

Recibid mi afecto y mi bendición.

+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia

 

 

SANT BENET ABAT, PATRÓ D’EUROPA

Al llarg de l’estiu celebrem alguns sants que són importants en el calendari litúrgic, perquè han iniciat camins d’espiritualitat i de vida cristiana que han sigut seguits després molts cristians (Sant Benet, Sant Ignasi de Loiola o Sant Doménec de Guzmán), o perquè han donat un testimoniatge de la fe en moments dramàtics de la història d’Europa (Santa Teresa Beneta de la Creu o Sant Maximilià Maria Kolbe). Tots ells ens ajuden a descobrir el que és l’ànima cristiana de la cultura europea.

El dia 11 de juliol celebrem la festa de Sant Benet, patró d’Europa. Va viure entre els segles V i VI. La meta que va orientar totalment la seua vida està reflectida en el pròleg de la regla que va escriure per als monestirs fundats per ell: «Qui és l’home que vol la vida i desitja veure dies feliços?». Ell en tot moment va viure amb el desig d’aconseguir l’autèntica vida, «la vida verdadera i perpètua», la que únicament es pot aconseguir en el tabernacle de Déu, en la seua muntanya santa. Tota la seua mirada està posada en esta meta. Ell viu i ensenya als monjos a viure esta vida amb la mirada posada en la vida verdadera, en Déu.

En eixa Regla, encara que originàriament està escrita per a servir de camí espiritual per als monjos i per a organitzar la vida dels monestirs, trobem intuïcions que són útils per a tots els cristians. Els en comentaré breument tres:

– «No anteposar res a l’amor de Crist» (Regla, c. IV). El seguiment de Crist, al qual tots els cristians estem cridats, implica que el Senyor és, per al creient, el més decisiu de la seua vida. Res s’ha d’interposar entre Jesús i el deixeble. El cristià autèntic és aquell que en la vida de cada dia valora, per damunt de tot, l’amistat amb el Senyor i viu totes les dimensions de la seua vida (treball, béns, vida familiar) de tal mode que res ni ningú el porte a perdre eixa amistat amb Ell.

– «(Descansaran en la teua muntanya santa) els qui, tement al Senyor, no s’envanixen per la rectitud del seu comportament» (Regla, pròleg). En este consell, Sant Benet entra en el profund del cor i ens prevé front a una temptació que és molt freqüent en aquells que es consideren a si mateixos «bons»: qui s’esforça per viure santament fàcilment arriba a atribuir a les seues pròpies forces les bones obres i a lloar-se a si mateix, oblidant que «per gràcia de Déu soc el que soc» (1Co 15, 10) i que «El que es gloria, que es glorie en el Senyor» (2Cor, 10, 17).

– «No desitjar que li diguen a u sant abans de ser-ho, sinó primer ser-ho» (Regla, c. IV). Un advertiment contra aquells que viuen pensant més en l’aparença que en la veritat de la vida. Qui viu en l’aparença es preocupa més del que els altres puguen pensar o dir d’ell, que de l’autèntica realitat de la seua vida. El cristià busca abans de res viure en la veritat.

Com veiem, estos consells no són únicament per a aquells que han abraçat la vida monàstica, sinó que són uns criteris que, si els convertim en norma de vida, orienten rectament la vida espiritual de tot cristià. Una bona lectura per a la meditació durant l’estiu podria ser esta Regla que sant Benet va escriure per als seus monjos.

Rebeu el meu afecte i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València



Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.