
16 May UN PAPA LLAMADO A CONFIRMARNOS EN LA FE Y A IMPULSARNOS A LA EVANGELIZACIÓN Carta del Arzobispo de Valencia
El jueves 8 de mayo recibimos con alegría la noticia de la elección del papa León XIV como sucesor de Pedro en la sede de Roma y, por tanto, como nuevo pastor de toda la Iglesia. Durante estos días que han seguido a la elección hemos experimentado la alegría que siente el Pueblo de Dios por tener papa. Se trata de una alegría que no nace de una mayor sintonía en el pensamiento o una ilusión de que el nuevo papa tomará las decisiones que cada cual cree que son convenientes en este momento: es el gozo de saber que ya tenemos papa, independientemente de quién hubiera sido el elegido. Esta actitud es expresión de una fe sencilla y auténtica. Un nuevo papa despierta siempre en la Iglesia ilusiones y esperanzas en el Pueblo de Dios, que siente que el Espíritu, que habita en la Iglesia y la va conduciendo por los caminos de la historia, no la abandona. El sentido de fe pide un guía que, con su testimonio, su magisterio, su gobierno vivido desde la caridad y su misión santificadora conduzca a los creyentes hacia el Reino de Dios. Por ello, nuestra primera reacción debe ser vivir este acontecimiento con gratitud a Dios: un nuevo papa es un regalo de Dios a su Iglesia.
La fe nos pide vivir este momento histórico desde el deseo de fortalecer la unidad eclesial, y no desde categorías políticas o ideológicas, que nos llevan a analizar las acciones y las palabras del Sucesor de Pedro desde criterios que no nacen de una vivencia creyente del misterio de la Iglesia. Actualmente encontramos un pluralismo de espiritualidades, de pensamiento teológico y de métodos pastorales mucho mayor que en el pasado. Esto, si no nos aleja de la fe común y no rompe los vínculos de la caridad entre nosotros, es enriquecedor para todos. Sin embargo, con frecuencia no ocurre esto: la polarización nos lleva a situaciones en las diferencias llegan a ser irreconciliables. El ministerio del Obispo de Roma nos recuerda que la unidad del Pueblo de Dios se edifica sobre la confesión de fe de Pedro, sobre su magisterio y su gobierno. Debe ser, por ello, este momento debe ser una ocasión para que los católicos renovemos nuestra adhesión sincera al nuevo papa y a su magisterio. La unidad en torno a él es el único camino para que la Iglesia se mantenga firme en medio de las dificultades que tiene que superar en cada momento de la historia.
Roma no es únicamente la sede de Pedro. Es también la ciudad donde Pablo sufrió el martirio. En cierto sentido, el papa debe encarnar también en su persona el dinamismo evangelizador del Apóstol de los gentiles. La Iglesia no vive para sí misma, sino para anunciar el Evangelio. Pidamos a Dios que inspire al papa León XIV para que nos ayude a todos a encontrar nuevos caminos para el anuncio del Evangelio, y despierte en nuestros corazones un sincero deseo que todos conozcan a amen a Jesucristo y, de este modo, encuentren en Él el camino que conduce a Dios.
Que el Señor ilumine al papa León XIV para que en la vivencia de su misión nos ayude a centrarnos en Cristo, a vivir en comunión eclesial, a ser testigos del Evangelio y a amar a los pobres como lo hizo nuestro santo arzobispo Tomás de Villanueva que, como él, también perteneció a la orden de los agustinos.
†Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
UN PAPA CRIDAT A CONFIRMAR-NOS EN LA FE I A IMPULSAR-NOS A L’EVANGELITZACIÓ
El dijous 8 de maig vam rebre amb alegria la notícia de l’elecció del papa Lleó XIV com a successor de Pere en la seu de Roma i, per tant, com a nou pastor de tota l’Església. Durant estos dies que han seguit a l’elecció hem experimentat l’alegria que sent el Poble de Déu per tindre papa. Es tracta d’una alegria que no naix d’una major sintonia amb el seu pensament, o de la il·lusió que el nou papa prendrà les decisions que cada u creu que són convenients en este moment: és el goig de saber que ja tenim papa, independentment de qui haguera sigut l’elegit. Esta actitud és expressió d’una fe senzilla i autèntica. Un nou papa desperta sempre il·lusions i esperances en el Poble de Déu, que sent que l’Esperit, que habita a l’Església i la va conduint pels camins de la història, no l’abandona. El sentit de fe demana un guia que, amb el seu testimoniatge, el seu magisteri, el seu govern viscut des de la caritat i la seua missió santificadora conduïsca als creients cap al Regne de Déu. Per això, la nostra primera reacció ha de ser viure este esdeveniment amb gratitud a Déu: un nou papa és un regal de Déu a la seua Església.
La fe ens demana viure este moment històric des del desig d’enfortir la unitat eclesial, i no des de categories polítiques o ideològiques, que ens porten a analitzar les accions i les paraules del Successor de Pere des de criteris que no naixen d’una vivència creient del misteri de l’Església. Actualment trobem un pluralisme d’espiritualitats, de pensament teològic i de mètodes pastorals molt major que en el passat. Això, si no ens allunya de la fe comuna i no trenca els vincles de la caritat entre nosaltres, és enriquidor per a tots. Tanmateix, amb freqüència no ocorre això: la polarització ens porta a situacions on les diferències arriben a ser irreconciliables. El ministeri del Bisbe de Roma ens recorda que la unitat del Poble de Déu s’edifica sobre la confessió de fe de Pere, sobre el seu magisteri i el seu govern. Per això, este moment ha de ser una ocasió perquè els catòlics renovem la nostra adhesió sincera al nou papa i al seu magisteri. La unitat entorn d’ell és l’únic camí perquè l’Església es mantinga ferma enmig de les dificultats que ha de superar a cada moment de la història.
Roma no és únicament la seu de Pere. És també la ciutat on Pau va patir el martiri. En un cert sentit, el Papa ha d’encarnar també en la seua persona el dinamisme evangelitzador de l’Apòstol dels gentils. L’Església no viu per a ella mateixa, sinó per a anunciar l’Evangeli. Demanem a Déu que inspire al papa Lleó XIV perquè ens ajude a tots a trobar nous camins per a l’anunci de l’Evangeli, i desperte en els nostres cors un sincer desig que tots coneguen a estimen Jesucrist i, d’esta manera, troben en Ell el camí que conduïx a Déu.
Que el Senyor il·lumine al papa Lleó XIV perquè, en la vivència de la seua missió, ens ajude a centrar-nos en Crist, a viure en comunió eclesial, a ser testimonis de l’Evangeli i a estimar als pobres com ho va fer el nostre sant arquebisbe Tomàs de Villanueva que, com ell, també va pertànyer a l’orde dels agustins.
†Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.