16 Ene 2026 OREMOS POR LA UNIDAD DE LOS CRISTIANOS Carta del Arzobispo de Valencia
Como todos los años, el próximo 18 de enero iniciamos el octavario de oración por la unidad de los cristianos, que concluiremos el día 25 de enero, fiesta de la Conversión de San Pablo, con una celebración ecuménica que tendrá lugar en la basílica de San Vicente Ferrer de Valencia. Durante todos estos días, cristianos de todas las iglesias y tradiciones nos unimos para hacer nuestra la oración del mismo Cristo que, antes de su pasión, pidió al Padre que sus discípulos vivieran la misma unidad que hay en Ellos. El anhelo de la unidad entre los cristianos es solo algo nuestro: Es un deseo del mismo Cristo por el que ofreció su vida en la cruz, tal como nos lo manifestó en la oración sacerdotal. Por ello, la oración por la unidad de todos los cristianos no solo nos une más entre nosotros, sino que nos lleva a una comunión más profunda con Cristo.
El lema de este año (Un solo espíritu, una sola esperanza) está tomado de la carta a los Efesios (4, 4). En ella, San Pablo exhorta a los cristianos a vivir aquellas actitudes que conducen a la unidad (humildad, amabilidad, comprensión y disponibilidad a sobrellevarnos mutuamente con amor); nos anima a que no escatimemos esfuerzos para mantener la unidad del Espíritu con el vínculo de a paz; nos recuerda el motivo último de esta exhortación: los cristianos formamos un solo cuerpo, todos participamos del único Espíritu y todos compartimos una misma esperanza que nace de la misma vocación a la que Dios nos ha convocado. Finalmente nos indica el fundamento último de esta unidad, que no nace de nosotros, sino que es consecuencia de los dones que vienen de Dios: todos tenemos un mismo Señor, una fe, un bautismo y un Dios, Padre de todos (cf. Ef, 4, 1-6). La unidad de los cristianos no es, por tanto, un añadido secundario a la vida de la Iglesia, sino una exigencia que nace de su identidad más profunda. De ahí la importancia que para todos los cristianos debería tener esta semana de oración.
A menudo, cuando nos planteamos el tema del ecumenismo, pensamos en acuerdos de carácter doctrinal o jurídico, como si se tratara de una búsqueda de compromisos a los que se llega después de cesiones mutuas, como en toda negociación humana. Ciertamente, el diálogo es necesario, pero por sí mismo no basta y. además, sirve para poco si no va acompañado de una mirada que nazca de la fe. Las dos palabras principales del lema de este año (Espíritu y esperanza) nos invitan a considerar la unidad de los cristianos desde Dios. La raíz última está en el Espíritu Santo que todos hemos recibido en el bautismo y que nos ha hecho partícipes de los dones de la Salvación, porque nos ha hecho hijos de Dios en Cristo y abre nuestra inteligencia y nuestro corazón para una comprensión de la Palabra de Dios. En la medida en que nos abramos a su acción, viviremos aquellas actitudes que nos permiten ser constructores de la unidad. El motivo del anhelo de esa unidad está en la esperanza a la que Dios nos llama a todos, que no es otra que la Vida Eterna, donde Dios será todo en todos y donde se superaran todas las divisiones: deseamos que esa unidad se haga más visible en este mundo para que, de este modo, todos crean en Cristo. Cuando se ven las cosas desde esta perspectiva, comprendemos que el compromiso ecuménico más importante es la oración, porque es el acto de amor más grande hacia todos los que creen en Cristo.
+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
PRGUEM PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
Com tots els anys, el pròxim 18 de gener iniciem l’octavari d’oració per la unitat dels cristians, que conclourem el dia 25 de gener, festa de la Conversió de Sant Pau, amb una celebració ecumènica que tindrà lloc en la basílica de Sant Vicent Ferrer de València. Durant tots estos dies, cristians de totes les esglésies i tradicions ens unim per a fer nostra l’oració del mateix Crist que, abans de la seua passió, va demanar al Pare que els seus deixebles visqueren la mateixa unitat que hi ha en Ells. L’anhel de la unitat entre els cristians no és només una cosa nostra: és un desig del mateix Crist pel que va oferir la seua vida en la creu, tal com ens ho va manifestar en l’oració sacerdotal. Per això, l’oració per la unitat de tots els cristians no sols ens unix més entre nosaltres, sinó que ens porta a una comunió més profunda amb Crist.
El lema d’enguany (Un sol esperit, una sola esperança) està pres de la carta als Efesis (4, 4). En ella, Sant Pau exhorta als cristians a viure aquelles actituds que conduïxen a la unitat (humilitat, amabilitat, comprensió i disponibilitat a suportar-nos mútuament amb amor); ens demana que procurem conservar la unitat de l’Esperit amb el vincle de pau; ens recorda el motiu últim d’esta exhortació: els cristians formem un sol cos, tots participem de l’únic Esperit i tots compartim una mateixa esperança que naix de la mateixa vocació a la qual Déu ens ha convocat. Finalment ens indica el fonament últim d’esta unitat, que no naix de nosaltres, sinó que és conseqüència dels dons que venen de Déu: tots tenim un mateix Senyor, una fe, un baptisme i un Déu, Pare de tots (cf. Ef, 4, 1-6). La unitat dels cristians no és, per tant, un afegit secundari a la vida de l’Església, sinó una exigència que naix de la seua identitat més profunda. D’ací la importància que per a tots els cristians hauria de tindre esta setmana d’oració.
Sovint, quan ens plantegem el tema de l’ecumenisme, pensem en acords de caràcter doctrinal o jurídic, com si es tractara de buscar compromisos als quals s’arriba després de cessions mútues, com en qualsevol negociació humana. Certament, el diàleg és necessari, però per si mateix no basta i, a més, servix per a poc si no va acompanyat d’una mirada que nasca de la fe. Les dos paraules principals del lema d’enguany (Esperit i esperança) ens conviden a considerar la unitat dels cristians des de Déu. L’arrel última està en l’Esperit Sant que tots hem rebut en el baptisme i que ens ha fet partícips dels dons de la Salvació, perquè ens ha fet fills de Déu en Crist i obri la nostra intel·ligència i el nostre cor per a una comprensió de la Paraula de Déu. En la mesura en què ens obrim a la seua acció, viurem aquelles actituds que ens permeten ser constructors de la unitat. El motiu de l’anhel d’eixa unitat està en l’esperança a la qual Déu ens crida a tots, que no és altra que la Vida Eterna, on Déu serà tot en tots i on se superaren totes les divisions: desitgem que eixa unitat es faça més visible en este món perquè, d’esta manera, tots creguen en Crist. Quan es veuen les coses des d’esta perspectiva, comprenem que el compromís ecumènic més important és l’oració, perquè és l’acte d’amor més gran cap a tots els que creuen en Crist.
+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.