05 Jun LA IGLESIA AL SERVICIO DEL ESPÍRITU Carta del Arzobispo de Valencia
Con la solemnidad de Pentecostés, el tiempo de Pascua, durante el cual hemos celebrado la resurrección de Jesucristo, llega a su plenitud. El Espíritu Santo, enviado por el Padre y el Hijo, tiene la misión de hacer de la Iglesia germen y semilla del Reino de Dios en nuestro mundo y de guiarla para que sea fiel a la misión que recibió de su Señor de anunciar el Evangelio a todos los pueblos. El día de Pentecostés la Iglesia, que había nacido de la Cruz y que en ese momento estaba formada por los apóstoles que, con María, las otras mujeres y discípulos permanecían en oración, recibió el Espíritu Santo en toda su plenitud. A partir de este momento Él habita en la Iglesia, la colma de la totalidad de sus dones y la guía a través de los tiempos en su camino hacia el Padre. Esta fiesta puede ser un momento para que nos preguntemos por los signos de la presencia del Espíritu entre nosotros.
El Espíritu es, ante todo, Espíritu de santidad. La Iglesia no existe para buscar para sí misma la gloria y el poder de este mundo, sino para despertar en sus hijos el anhelo de la santidad y, de este modo, ser un signo del Reino de Dios. Los santos son sus mejores hijos, el tesoro más valioso que ella ofrece constantemente a nuestro mundo. Su vida y su testimonio, que nos hablan de la enorme fuerza renovadora que encierra el Evangelio, constituye el signo más claro de que el Espíritu Santo no la ha abandonado. Muchos de ellos son conocidos porque la Iglesia nos los ha propuesto como modelos a imitar. La mayoría, sin embargo, permanecen en el anonimato y, aunque solo Dios conoce el gran bien que han hecho, eso no significa que su vida haya sido irrelevante: gracias a su testimonio, el Reino de Dios se ha ido sembrando entre nosotros. Un cristiano que se deja conducir por el Espíritu es aquel que desea, ante todo, vivir en gracia y amistad con Dios, amando a todos y anhelando su salvación. Que la fiesta de Pentecostés despierte en todos los bautizados el deseo de la santidad.
Cuando Jesús prometió el Espíritu Santo a sus discípulos, se refirió a Él como “Espíritu de la Verdad” y describió su misión con estas palabras: “os guiará hasta la verdad plena” (Jn 16, 13). Vivimos en una cultura en la que el deseo de alcanzar la verdad ha sido reemplazado por el de conocer la opinión de la mayoría mediante encuestas y estudios sociológicos. Incluso en la vivencia de la fe, el sentimentalismo puede llegar a ser un peligro: las emociones o a los estados de ánimo en la experiencia religiosa son, para muchos, más importantes que la verdad del Evangelio. Ciertamente los sentimientos tienen su lugar en la vivencia de la fe, pero esta no puede depender del sentimiento. Permanecer en la verdad significa ser fieles a la enseñanza del Señor, reconocer que la Iglesia no comienza con nosotros, que el Evangelio no es un invento nuestro y que toda renovación es auténtica cuando se vive en fidelidad a lo que hemos recibido de los cristianos que nos han precedido en el testimonio de la fe.
Pidamos al Espíritu Santo en esta solemnidad de Pentecostés que toda la Iglesia y cada uno de los cristianos sepamos ponernos a su servicio y dejarnos guiar por Él, que quiere conducirnos a la santidad y al conocimiento cada día más pleno de la Verdad que es Cristo.
†Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
ESPERIT DE SANTEDAT I DE VERITAT
Amb la solemnitat de la Pentecosta, el temps de Pasqua, durant el qual hem celebrat la resurrecció de Jesucrist, arriba a la seua plenitud. L’Esperit Sant, enviat pel Pare i el Fill, té la missió de fer de l’Església germen i llavor del Regne de Déu en el nostre món i de guiar-la perquè siga fidel a la missió que va rebre del seu Senyor d’anunciar l’Evangeli a tots els pobles. El dia de Pentecostes l’Església, que havia nascut de la Creu i que en eixe moment estava formada pels apòstols que, amb Maria i altres dones i deixebles romanien en oració, va rebre l’Esperit Sant en tota la seua plenitud. A partir d’este moment Ell habita a l’Església, l’ompli de la totalitat dels seus dons i carismes i la guia i conduïx a través dels temps en el seu camí cap al Pare. Esta solemnitat es una ocasió per a que reflexionem sobre els signes de la presència de l’Esperit entre nosaltres.
L’Esperit és, abans de res, Esperit de santedat. L’Església no existix per a buscar per a si mateixa la glòria i el poder d’este món, sinó per a despertar en els seus fills l’anhel de la santedat. Els sants són els millors membres de l’Església, el tresor més valuós que ella oferix constantment al nostre món. La seua vida i el seu testimoniatge, que ens parlen de l’enorme força renovadora que té l’Evangeli, constituïx el signe més clar que l’Esperit Sant no l’ha abandonada. Molts d’ells són coneguts perquè l’Església ens els ha proposats com a models a imitar. La majoria, en canvi, romanen en l’anonimat i, encara que només Déu coneix el gran bé que han fet, això no significa que la seua vida haja sigut irrellevant: gràcies al seu testimoniatge, el Regne de Déu s’ha anat sembrant entre nosaltres. Un cristià que es deixa conduir per l’Esperit és aquell que desitja, abans de res, viure en gràcia i amistat amb Déu, estimant a tots i anhelant la seua salvació. Que la festa de Pentecosta desperte en tots els batejats el desig de la santedat.
Quan Jesús va prometre l’Esperit Sant als seus deixebles, es va referir a Ell com a “Esperit de la Veritat” i va descriure la seua missió amb aquestes paraules: “Vos guiarà fins a la veritat plena” (Jn 16, 13). Vivim en una cultura en la qual el desig d’aconseguir la veritat ha sigut reemplaçat pel de conèixer l’opinió de la majoria mitjançant enquestes i estudis sociològics. Fins i tot en la vivència de la fe, el sentimentalisme pot arribar a ser un perill: les emocions o els estats d’ànim en l’experiència religiosa són, per a molts, més importants que la veritat de l’Evangeli. Certament els sentiments tenen el seu lloc en la vivència de la fe, però esta no pot dependre del sentiment. Romandre en la veritat significa ser fidels a l’ensenyament del Senyor, reconèixer que l’Església no comença amb nosaltres, que l’Evangeli no és un invent nostre i que tota renovació és autèntica quan es viu en fidelitat al que hem rebut dels cristians que ens han precedit en el testimoniatge de la fe.
Demanem a l’Esperit Sant en aquesta solemnitat de la Pentecosta que tota l’Església i cadascun dels cristians sapiguem posar-nos al seu servei i deixar-nos guiar per Ell, que vol conduir-nos a la santedat i al coneixement cada dia més ple de la Veritat que és Crist.
†Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.