28 Ene 2026 JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA Carta del Arzobispo de Valencia
Como cada año, el día dos de febrero, fiesta de la presentación del Señor en el Templo, celebramos la Jornada de la vida consagrada, en la que recordamos a los bautizados y bautizadas que, por seguir más radicalmente a Jesucristo, le han entregado totalmente su persona viviendo como Él en pobreza, castidad y obediencia. Esta generosidad es por sí misma un testimonio que hace presente en nuestro mundo la esperanza del Reino de Dios que debe alentar la vida de todos los cristianos. El lema de la jornada de este año es “Vida consagrada ¿para quién eres?”
Lo primero que sugiere este lema es que lo que más debemos valorar de su testimonio no es lo que hacen, sino lo que son y para quién son. El modelo más claro de consagración a Dios es la Virgen María. Lo que destaca en ella no es la espectacularidad de su vida ni el éxito humano, sino la profundidad de su vivencia de fe; la grandeza de su silencio y de su obediencia a la voluntad de Dios; la confianza con la que se entregó a su Señor; la alegría por lo que Él, a través de su pobre persona, quería hacer en todos los pueblos; y la fidelidad con la que vivió su sí a Dios. Todo esto hace de ella un modelo para los cristianos de todos los tiempos, especialmente para quienes se han consagrado totalmente a Dios. Esta profundidad y sencillez no desdice la grandeza de su misión, sino que la hace más visible, porque responde a la ley del obrar de Dios, que hace las cosas más grandes de la manera más humilde.
De María aprendemos también que la consagración es una vocación relacional: se vive desde Dios y para Dios. Ella fue una Virgen que se entregó a Dios y se puso a su servicio para cooperar con Él en su designio de salvación. María no vivió su vocación de una forma autorreferencial, preocupándose únicamente por su perfección, sino que fue una Virgen para Dios. Su fiat tuvo la forma de una consagración: en su humildad y su pobreza descubrió que su riqueza era Dios; su libertad la llevó a obedecer totalmente a su Señor; su amor a Dios la llevó a amar a la humanidad con el mismo amor de Dios.
El carácter relacional de la consagración no solo orienta la vida de los consagrados y consagradas a Dios, sino que los impulsa a servir a la humanidad. Si conociéramos la realidad de la Iglesia universal nos sorprendería el hecho de que la esta está presente en todas las pobrezas y sufrimientos de nuestro mundo anunciando el Evangelio y curando las dolencias de tantos seres humanos. No podemos ignorar que esta cercanía de la Iglesia, en muchos casos, es posible gracias a la generosidad y a la entrega de quienes han consagrado su vida al Señor.
La vida consagrada, en la diversidad de sus carismas, es un tesoro que enriquece la vida de la Iglesia y nos enriquece a todos porque nos anima a vivir con más autenticidad nuestra vocación cristiana. Estoy convencido de que la Iglesia sería mucho más pobre en santidad y en su servicio a la humanidad sin este estado de vida. Por ello, deseo que esta jornada nos lleve a agradecer a Dios el testimonio que nos dan, y a pedir que muchos jóvenes se sientan llamados a seguir al Señor gracias a ese testimonio.
+ Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA
Com cada any, el dia dos de febrer, festa de la presentació del Senyor en el Temple, celebrem la Jornada de la vida consagrada, en la qual recordem als batejats i batejades que, per seguir més radicalment a Jesucrist, li han entregat totalment la seua persona vivint com Ell en pobresa, castedat i obediència. Esta generositat és per ella mateixa un testimoniatge que fa present en el nostre món l’esperança del Regne de Déu, i que, per això, ha d’encoratjar la vida de tots els cristians. El lema de la jornada d’enguany és “Vida consagrada per a qui eres?”
El primer que suggerix este lema és que el que més hem de valorar del seu testimoniatge no és el que fan, sinó el que són i per a qui són. El model més clar de consagració a Déu és la Mare de Déu. El que destaca en ella no és l’espectacularitat de la seua vida ni l’èxit humà, sinó la profunditat de la seua vivència de fe; la grandesa del seu silenci i de la seua obediència a la voluntat de Déu; la confiança amb la qual es va entregar al seu Senyor; l’alegria pel que Ell, a través de la seua pobra persona, volia fer en tots els pobles; i la fidelitat amb la qual va viure el seu sí a Déu. Tot això fa d’ella un model per als cristians de tots els temps, especialment per als qui s’han consagrat totalment a Déu. Esta profunditat i senzillesa no desdiu la grandesa de la seua missió, sinó que la fa més visible, perquè respon a la llei de l’obrar de Déu, que fa les coses més grans de la manera més humil.
De Maria aprenem també que la consagració és una vocació relacional: es viu des de Déu i per a Déu. Ella va ser una Verge que es va entregar a Déu i es va posar al seu servici per a cooperar amb Ell en el seu designi de salvació. Maria no va viure la seua vocació d’una forma auto-referencial, preocupant-se únicament per la seua perfecció, sinó que va ser una Verge per a Déu. El seu fiat va tindre la forma d’una consagració: en la seua humilitat i la seua pobresa va descobrir que la seua riquesa era Déu; la seua llibertat la va portar a obeir totalment al seu Senyor; el seu amor a Déu la va portar a estimar a la humanitat amb el mateix amor de Déu.
El caràcter relacional de la consagració no sols orienta la vida dels consagrats i consagrades a Déu, sinó que els impulsa a servir a la humanitat. Si coneguérem la realitat de l’Església universal ens sorprendria el fet que esta està present en totes les pobreses i sofriments del nostre món anunciant l’Evangeli i curant les malalties de tants éssers humans. No podem ignorar que esta proximitat de l’Església, en molts casos, és possible gràcies a la generositat i al lliurament dels qui han consagrat la seua vida al Senyor.
La vida consagrada, en la diversitat dels seus carismes, és un tresor que enriquix la vida de l’Església i ens enriquix a tots perquè ens anima a viure amb més autenticitat la nostra vocació cristiana. Estic convençut que l’Església seria molt més pobra en santedat i en el seu servici a la humanitat sense este estat de vida. Per això, desitge que esta jornada ens porte a agrair a Déu el testimoniatge que ens donen, i a demanar que molts jóvens se senten cridats a seguir al Senyor gràcies al eixe testimoniatge.
+ Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.