24 Dic 2025 CELEBREMOS LA NAVIDAD CON RENOVADA ESPERANZA Mensaje de Navidad del Arzobispo de Valencia
El tiempo de Adviento, durante el cual nos preparamos cada año para la Navidad, está bajo el signo de la Esperanza. Los textos de la liturgia de las semanas que preceden a la fiesta del nacimiento de Cristo nos evocan, al mismo tiempo, la necesidad de salvación que tiene la humanidad y la invitación a confiar en el Dios que es fiel a su Palabra y que nunca se olvida de su Pueblo. La venida del Hijo de Dios a nuestro mundo constituye, al mismo tiempo, el cumplimiento de las promesas de Dios y la realización de los anhelos de plenitud que todo ser humano alberga en su corazón y espera que lleguen a ser realidad. La Navidad de este año tiene un tono propio: estamos a punto de culminar el jubileo de la Esperanza, que en nuestra diócesis tendrá una continuidad en el año jubilar eucarístico del Santo Cáliz que tiene como lema “Cáliz de esperanza”.
Cuando miramos la realidad de nuestro mundo, descubrimos que no siempre es fácil mantener la esperanza. Lo primero que vemos son signos de muerte, porque muchas veces las personas, en lugar de sembrar esperanzas, nos dedicamos a matar las esperanzas de los demás. ¡Cuántas imágenes de guerras y destrucción hemos visto a lo largo del año que está a punto de terminar! ¡Cuántas víctimas inocentes en los conflictos y guerras que están vivos en nuestro mundo! Se matan demasiadas esperanzas. Las guerras, las injusticias, las desigualdades sociales y la pobreza, los atentados contra la vida y la dignidad de los seres humanos, los comportamientos que convierten a las personas en objetos que se pueden comprar o vender, la falta de libertad en tantos lugares de nuestro mundo, las enfermedades y el sufrimiento… y muchos otros signos de muerte, continúan entre nosotros. Ante estas situaciones, la celebración de la Navidad, que para los cristianos es la respuesta de Dios a la necesidad de salvación que todos sentimos, puede parecerles a muchos una ilusión propia de personas que no quieren ver la realidad tal como es.
Sin embargo, los cristianos seguimos anunciando al mundo que en la Ciudad de David nos ha nacido “un Salvador, el Mesías, el Señor” (Lc 2, 11), porque creemos que gracias a este Niño todo ha cambiado: en la noche de nuestro mundo se ha encendido una luz que nos anuncia algo nuevo; en el nacimiento de Jesús se ha sembrado la primera semilla del Reino de Dios; a esta humanidad se le ha abierto una ventana que nos invita a dirigir una mirada esperanzada hacia el mundo nuevo que se revelará en toda su plenitud en la resurrección de Cristo. Ciertamente, la humanidad desea llegar a una plenitud que todavía no posee y que nunca podrá alcanzar por sí misma, pero lo fundamental está dado: estamos salvados en esperanza (Rm 8, 24), y la esperanza no defrauda (Rm 5, 5)
Y esto es lo que los cristianos anunciamos cuando nos felicitamos la Navidad. Que la celebración del nacimiento de Cristo sea una llamada a no cansarnos de ser sembradores de esperanza; a continuar luchando para que la humanidad nueva, que anunciaron los profetas y que comenzó en Belén hace 2025 años, llegue a todos los rincones del mundo; a que los cristianos no nos cansemos de caminar junto con toda la humanidad dando testimonio de que Cristo es el fundamento de nuestra esperanza. De modo especial nos sentimos unidos a todos los que pasáis por momentos de dificultades familiares o laborales, a los enfermos y a quienes vivís en soledad. Que estas navidades y siempre sintáis el amor de Cristo en la cercanía de los cristianos. Y que esto mantenga viva vuestra esperanza.
Feliz Navidad.
+Enrique Benavent Vidal, arzobispo de Valencia.
CELEBREM NADAL AMB RENOVADA ESPERANÇA
El temps d’Advent, durant el qual ens preparem cada any per a Nadal, està sota el signe de l’Esperança. Els textos de la litúrgia de les setmanes que precedixen a la festa del naixement de Crist ens evoquen, al mateix temps, la necessitat de salvació que té la humanitat i la invitació a confiar en el Déu que és fidel a la seua Paraula i que mai s’oblida del seu Poble. La vinguda del Fill de Déu al nostre món constituïx, al mateix temps, el compliment de les promeses de Déu i la realització dels anhels de plenitud que tot ésser humà alberga en el seu cor i espera que arriben a ser realitat. El Nadal d’enguany té un to propi: estem a punt de culminar el jubileu de l’Esperança, que en la nostra diòcesi tindrà una continuïtat en l’any jubilar eucarístic del Sant Calze que té com a lema “Calze d’esperança”.
Quan mirem la realitat del nostre món, descobrim que no sempre és fàcil mantindre l’esperança. El primer que veiem són signes de mort, perquè moltes vegades les persones, en lloc de sembrar esperances, ens dediquem a matar les esperances dels altres. Quantes imatges de guerres i destrucció hem vist al llarg de l’any que està a punt d’acabar! Quantes víctimes innocents en els conflictes i guerres que estan vius en el nostre món! Es maten massa esperances. Les guerres, les injustícies, les desigualtats socials i la pobresa, els atemptats contra la vida i la dignitat dels éssers humans, els comportaments que convertixen a les persones en objectes que es poden comprar o vendre, la falta de llibertat en tants llocs del nostre món, les malalties i el sofriment… i molts altres signes de mort, continuen entre nosaltres. Davant estes situacions, la celebració de Nadal, que per als cristians és la resposta de Déu a la necessitat de salvació que tots sentim, pot semblar-los a molts una il·lusió pròpia de persones que no volen veure la realitat tal com és.
No obstant això, els cristians continuem anunciant al món que a la Ciutat de David ens ha nascut “un Salvador, el Messies, el Senyor” (Lc 2, 11), perquè creiem que gràcies a este Xiquet tot ha canviat: en la nit del nostre món s’ha encés una llum que ens anuncia una cosa nova; en el naixement de Jesús s’ha sembrat la primera llavor del Regne de Déu; a esta humanitat se li ha obert una finestra que ens convida a dirigir una mirada esperançada cap al món nou que es revelarà en tota la seua plenitud en la resurrecció de Crist. Certament, la humanitat desitja arribar a una plenitud que encara no posseïx i que mai podrà aconseguir per si mateixa, però el fonamental està donat: estem salvats en esperança (Rm 8, 24), i l’esperança no defrauda (Rm 5, 5)
I això és el que els cristians anunciem quan ens felicitem el Nadal. Que la celebració del naixement de Crist siga una crida a no cansar-nos de ser sembradors d’esperança; a continuar lluitant perquè la humanitat nova, que van anunciar els profetes i que va començar a Betlem fa 2025 anys, arribe a tots els racons del món; al que els cristians no ens cansem de caminar juntament amb tota la humanitat anunciant que Crist és el fonament de la nostra esperança. De mode especial ens sentim units a tots els que passeu per moments de dificultats familiars o laborals, als malalts i als qui viviu en soledat. Que estos Nadals i sempre sentiu l’amor de Crist en la proximitat dels cristians. I que això mantinga viva la vostra esperança.
Bon Nadal.
+Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.