
16 Jul CARLO ACUTIS, TESTIGO DE LA ESPERANZA Carta del Arzobispo
El próximo mes de septiembre, junto con Pier Giorgio Frassati, en la misma celebración, el Papa León XIV canonizará a Carlo Acutis, otro joven italiano que a raíz de su beatificación ha llegado a ser conocido y venerado en todo el mundo por muchos jóvenes y adolescentes como un modelo de vida cristiana. Se trata de un joven de nuestro tiempo que ha sabido utilizar el lenguaje y las tecnologías de hoy para dar testimonio de la fe ante nuestro mundo de una manera amable. Tal vez esta sea una de las cosas por las que su figura es tan popular y tan atractiva para tantos jóvenes que han descubierto gracias a él, que también están llamados a la santidad.
Pero lo más importante de este joven y lo que debe motivar nuestro deseo de conocerlo no es tanto el aspecto externo de su vida (su afición al deporte o su habilidad para la informática) sino lo que vivía en su interior.
Lo primero que llama la atención es su disponibilidad natural para hacer el bien y hacerlo con alegría. Estamos ante un corazón limpio, capaz de amar, de ayudar a los más pobres, de contagiar alegría a su alrededor. Esto nos hace pensar que en su vida se percibía aquello que Pablo llama “el fruto del Espíritu”: amor, alegría, paz, bondad, dominio de sí… etc. Se trata de una manifestación hacia el exterior de aquello que la gracia va realizando en el interior de nuestro corazón.
Para él, el tesoro más importante de su vida fue la amistad con Cristo. Todo lo que hacía o vivía era para agradar al Señor. Lo que más temía era perder esa amistad. Se trataba de algo que él vivía con naturalidad y espontaneidad. No hay en su vida cristiana nada forzado ni impuesto, sino que toda ella brota espontáneamente de su interior. Este es el signo de una vida cristiana vivida bajo el signo de la gracia.
La Eucaristía era para él el instrumento para crecer en esa amistad con el Señor, era el momento más feliz de la jornada porque era cuando encontraba con su mejor amigo y su unión con Él se hacía más fuerte. Con una fe sencilla utilizó todos los instrumentos de las nuevas tecnologías para ayudar a que los cristianos valoraran la Eucaristía como sacramento de la presencia real de Cristo entre nosotros.
La devoción a la Virgen es para él inseparable de Jesucristo. Con naturalidad y sencillez rezaba el rosario, una oración humilde que le servía para fortalecer el camino de seguimiento de Cristo.
Su vida en este mundo fue breve. Afrontó su dolorosa enfermedad con un deseo grande de ir al cielo, y de este modo, dio un testimonio cristiano de una esperanza luminosa. Para los jóvenes, Carlo Acutis es un ejemplo de que viviendo en gracia y amistad con el Señor se puede vivir la fe con naturalidad y con alegría, y no como algo impuesto que se convierte en una carga insoportable. Que la celebración del próximo jubileo de los jóvenes produzca este fruto entre nosotros.
+Enrique Benavent Vidal
Arzobispo de Valencia
CARLO ACUTIS, TESTIMONI DE L’ESPERANÇA
El proper mes de setembre, juntament amb Pier Giorgio Frassati, en la mateixa celebració, el Papa Lleó XIV canonitzarà a Carlo Acutis, un altre jove italià que des de la seua beatificació ha arribat a ser conegut i venerat a tot el món per molts jóvens i adolescents com un model de vida cristiana. Es tracta d’un jove del nostre temps que ha sabut utilitzar el llenguatge i les tecnologies de hui per a donar testimoni de la fe davant el nostre món d’una manera amable. Tal vegada esta és una de les coses per les quals la seua figura és tan popular i tan atractiva per a tants jóvens que han descobert gràcies a ell, que també estan cridats a la santedat. Però el més important d’este jove i el que ha de motivar el nostre desig de conéixer-lo no és tant l’aspecte extern de la seua vida (la seua afició a l’esport o la seua habilitat per a la informàtica) sinó el que vivia en el seu interior.
El primer que crida l’atenció és la seua disponibilitat natural per a fer el bé i fer-ho amb alegria. Estem davant un cor net, capaç d’estimar, d’ajudar als més pobres, de contagiar alegria al seu voltant. Això ens fa pensar que en la seua vida es percebia allò que Pau anomena “el fruit de l’Esperit”: amor, alegria, pau, bondat, domini de si… etc. Es tracta d’una manifestació cap a l’exterior d’allò que la gràcia va realitzant a l’interior del nostre cor. Per a ell, el tresor més important de la seua vida va ser l’amistat amb Crist. Tot el que feia o vivia era per a agradar al Senyor. El que més temia era perdre eixa amistat. Es tractava d’alguna cosa que ell vivia amb naturalitat i espontaneïtat. No hi ha en la seua vida cristiana gens forçat ni impost, sinó que tota ella brolla espontàniament del seu interior. Este és el signe d’una vida cristiana viscuda baix el signe de la gràcia.
L’Eucaristia era per a ell l’instrument per a créixer en eixa amistat amb el Senyor, era el moment més feliç de la jornada perquè era quan trobava amb el seu millor amic i la seua unió amb Ell es feia més forta. Amb una fe senzilla va utilitzar tots els instruments de les noves tecnologies per a ajudar al fet que els cristians valoraren l’Eucaristia com a sagrament de la presència real de Crist entre nosaltres. La devoció a la Verge és per a ell inseparable de Jesucrist. Amb naturalitat i senzillesa resava el rosari, una oració humil que li servia per a enfortir el camí de seguiment de Crist.
La seua vida en este món va ser breu. Va afrontar la seua dolorosa malaltia amb un desig gran d’anar al cel, i d’esta manera, va donar un testimoniatge cristià d’una esperança lluminosa. Per als jóvens, Carlo Acutis és un exemple que vivint en gràcia i amistat amb el Senyor es pot viure la fe amb naturalitat i amb alegria, i no com alguna cosa impost que es convertix en una càrrega insuportable. Que la celebració del pròxim jubileu dels jóvens produïsca este fruit entre nosaltres.
+Enrique Benavent Vidal
Arquebisbe de València